PATRIMONI

1. Els nuclis antics de Palamós i Sant Joan

El teixit urbà de Palamós es forma a partir de la vila vella, l’eixample industrial, el poble de Sant Joan, el coster i els masos. El nucli antic de Palamós té l’origen a l’emplaçament intramurs dels habitatges dels pobladors temerosos dels embats que per via marítima i terrestre patia la vila, ja sigui per pirateria com per les disputes militars.

D’altra banda, el traçat antic del poble de Sant Joan arrenca amb el veïnatge de cases de pagès i d’habitatges menestrals al voltant de la plaça i de l’església. L’annexió de Sant Joan de Palamós al terme municipal es va produir el 1942. Són notables els elements següents:

  • Església de Santa Maria, l’església parroquial erigida el 1417 sobre una capella bastida el 1349. Hi trobarem una col·lecció d’art sacre i el retaule major, obra d’Isaac Hermes Vermey, originari d’Utrech (Països Baixos) realitzat a les darreries del segle XVI.
  • Església de Santa Eugènia de Vila-romà,de l’antic municipi de Sant Joan de Palamós, del segle XVIII, edificada sobre una primitiva capella del segle X.
  • Capella del Carme, l’església de l’antic hospital dels pobres, i gènesi de l’actual hospital comarcal. Del segle XVIII, és avui un equipament cultural, porta d’entrada al patrimoni local i espai d’art Ezequiel Torroella.
  • Cementiri de Palamós, on trobareu la Creu del Portal, creu de terme de 1593 que es trobava ubicada a la plaça dels Arbres, o del Portal, situada a l’entrada del cementiri des de 1904.
  • Barri del Pedró i eixample. El barri del Pedró, amb una lluminositat característica i gust popular mediterrani, culmina al parc del Convent dels Agustins (1568-1835) i a la plaça del mateix nom.
  • L’eixample, a la zona de la platja, es va construir a les darreries del segle XIX i va donar resposta a les demandes de la indústria surotapera i a la implantació del tren petit entre Palamós i Girona.

2. El port i la pesca

El territori de la vila de Palamós va ser comprat l’any 1277 pel rei Pere II, mogut per l’afany de posseir un enclavament estratègic al nord de Barcelona en la lluita per l’expansió i domini de la Mediterrània.

El 1279 el mateix rei va atorgar una carta de poblament i de franquícia a tots aquells que volguessin habitar aquell llogarret anomenat “Palamors”.

Actualment el port de Palamós és la porta marítima de les comarques de Girona i té una dimensió comercial, pesquera, turística i cultural. No podeu deixar de visitar:

  1. El Museu de la Pesca, situat en un antic rafal portuari, és el primer museu dedicat a aquesta temàtica de la Mediterrània. El Museu es complementa amb les Barques del Peix, un autèntic museu flotant amb embarcacions visitables.
  2. La Llotja del Peix, des d’on es pot assistir cada tarda, de dilluns a divendres, a la subhasta del peix descarregat pels pescadors locals.
  3. L’Espai del Peix, una aula gastronòmica del Museu de la Pesca, per identificar el peix i aprendre a preparar-lo i cuinar-lo, de la mà de la tradició gastronòmica marinera. Es fan cursos, show-cookings, tallers i degustacions dels plats típics de peix.
  4. Mercat del Peix, aquest mercat de la llotja complementa el Mercat Municipal i s’hi serveix cada tarda el producte desembarcat per les barques de la Confraria de Pescadors de Palamós.

3. Castell

El Palamós marítim es pot resseguir pel camí de ronda que surt de la platja Gran, s’enfila cap al Pedró, voreja la costa cap a llevant i avança cap a cap Roig, a Calella de Palafrugell. Ens trobarem el Port Marina, la cala del Morro del Vedell i els Pots i unes escales en porten a cala Margarida als peus de cap Gros. El camí ens mena fins a la platja de la Fosca, de poca profunditat i encarada a sud-est. Fins a Castell hi destaquem:

  1. El castell de Sant Esteve de Mar, que data dels segles XII-XIII i forma part dels orígens de Palamós, va acabar els seus dies reconvertit en masia.
  2. La cala s’Alguer, una miniatura urbana ran de mar, i Bé Cultural d’Interès Nacional, pels seus valors paisatgístics. Era un barri de barraques de pescadors que es remunta al segle XV. Donaven refugi als pescadors i als estris i ormeigs de pesca i ara són escenari de trobades d’esbarjo.
  3. Platja de Castell: Aquest indret s’ha mantingut aïllat i ha conservat, per voluntat popular, la més crua netedat del paisatge. Paisatge mediterrani en estat pur.
  4. Poblat ibèric de Castell: la llengua de sorra s’atura davant el promontori de sa Cobertera, on podem apropar-nos a les restes arqueològiques del jaciment iber (segles VI aC fins al segle II dC) descobert el 1935, en procés d’excavació.I entre els penya-segats, la Foradada.
  5. Barraca de pescadors de cala Estreta. A partir de la punta de Castell, la costa és retallada: cala Senià, cala Canyers amb la seva font ran de mar, cala dels Corbs i cala Estreta, fins al cap de Planes, punt on comença el municipi de Mont-ras. En aquesta última cala s’hi ha restaurat una antiga barraca de pescadors, una construcció tradicional de pedra amb volta catalana, a recer de la tramuntana.

4. Bell-Lloc

El paisatge palamosí és la combinació harmònica de la plana de l’Aubi, les Gavarres i la Mediterrània.

Les muntanyes de les Gavarres, incloses dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, són representatives de les serralades costaneres del sistema mediterrani septentrional i ens parlen de l’explotació tradicional del rerepaís de la vila amb una vegetació característica de suredes, alzines, brucs, etc. i uns elements arquitectònics que li confereixen identitat i caràcter a aquesta ocupació mil·lenària.

Si hi resseguiu els senders coneixereu moltes possibilitats de descoberta de:

  • El castell de Vila-romà s’alça en un replà del vessant sud del Montagut, i és anterior al segle XIII. L’any 1812 l’exèrcit francès el va volar mentre anava en retirada, i des de llavors s’ha anat desgastant progressivament. En la part central s’aixeca un mur d’uns 10 m, segurament el que resta de la torre de l’Homenatge.
  • El santuari de Bell-lloc és un santuari marià existent el 1272. Sant Josep Oriol hi va posseir un benefici eclesiàstic l’any 1675. Va ser aixecat per devoció marinera i és motiu d’una romeria anual pel setembre.

5. Els miradors de la vila

Per tenir unes visions panoràmiques de la vila, diferents indrets ens permeten de fer-ho. Us proposem:

  1. La plaça Murada, el mirador natural del port i la platja Gran. Escriptors com Josep Pla i Joan Gomis han estat uns fidels del lloc.
  2. La punta del moll nou, l’escullera, és un tram de passeig tradicional. Sota la balisa d’entrada al port, veurem el mar obert, badarem davant les maniobres dels vaixells i la paciència dels pescadors de canya.
  3. El far, que ens ofereix una visió de la badia i perspectives de les Gavarres i l’Ardenya. Són recomanables les postes de sol i, a les set del matí, la sortida conjunta de les barques de pesca d’arrossegament.
  4. El Pedró, la part més alta de la vila i on resten peces arquitectòniques de l’antic convent dels Agustins, que miren cap a llevant.
  5. El Molí de Vent, amb l’interior travessat per refugis antiaeris de la Guerra Civil i amb una bateria de costa al cim, possibilita una vista magnífica sobre el pla de la riera Aubi, amb el poble de Sant Joan de Palamós a la seva falda.
  6. Cap Gros, la muntanya de Palamós des d’on s’albira tot el terme de la vila.
  7. Des de la pineda d’en Gori, entre el perfum i l’ombra dels pins, veiem les illes Formigues i la cala Pallarida i s’Alguer. Mediterrània pura.
  8. Sa Cobertera o sa Corbatera de Castell, el promontori on està situat el poblat iber des d’on s’observa el paisatge únic de la platja i la plana de Castell, l’últim paratge verge de la Costa Brava.
  9. El dolmen de Montagut, la muntanya més alta que conserva l’element del patrimoni cultural més antic, el dolmen de Montagut, datat entre el calcolític i el bronze antic.

Document .pdf amb la situació del patrimoni destacat de Palamós.

Descarrega’t aquí el mapa amb la ruta pel nucli antic de Palamós.

Ajuntament de Palamós

Ajuntament de Palamós
 

Patronat de Turisme Costa Brava Girona

Patronat de Turisme Costa Brava Girona

Turisme Catalunya

Turisme Catalunya
 

National Geographic Traveler

National Geographic Traveler

Ajuntament de Palamós

Costa Brava Qualitat